UNES PINTURES REVOLUCIONÀRIES
UNES PINTURES REVOLUCIONÀRIES

Si visiteu l’església de Sant Pere de Palau-sator podreu descobrir un cas insòlit i únic entorn a unes pintures revolucionàries situades a l’absis romànic i que foren destruides per un grup d’extrema dreta, al crit de a ellos, el 4 de febrer de 1969.

Tot i que actualment l’absis és completament blanc, gràcies a la tècnica del mapping, es pot veure com eren aquestes pintures i com van quedar després de llençar-hi a sobre pintura vermella i negra.

A partir de dijous sant, al llarg d’aquesta Setmana Santa, teniu la possibilitat de visitar l’església que estarà oberta al públic de 12h a 16h i de 20h a 22h aproximadament.

En les pintures podreu veure personatges com Galileu Galilei, Pasteur, Aristòtil, Jacint Verdaguer, Pompeu Fabra, Salvador Espriu, Hitler, John F. Kennedy, Martin Luther King, Gandhi, Che Guevara, Fidel Castro. Us sorprèn? doncs imagineu-vos què devia pensar la gent a finals dels 60. Tota la comarca se’n va fer ressó d’aquest mural trencador. Eren unes imatges mai vistes en una església. A l’entrar la gent quedava commocionada, sense poder articular paraula. Uns parlaven d’un mural renovador, altres el van tatxar directament de diabòlic.

Els seus promotors, un capellà progre, el rector de la parròquia Nicolau Moncunill i un pintor marxista, l’artista Lluís Bosch Martí.

Uns dies després de ser acabat, concretament el 4 de febrer de 1969, el pintor i el rector van ser contactats per un grup d’estudiants de Belles Arts de Barcelona per a fer una visita a aquelles pintures tan innovadores, cosa que no van trobar gens estrany. Un cop arribats els suposats estudiants i començada l’explicació del seu artista, el grup va agredir greument a capellà i artista, i després colpejar-los, lligar-los i emmordassar-los, van destruir el mural amb crist de Viva Cristo Rey! Abajo los herejes! llençant-hi a sobre pintura vermella i negra.

Pintures Revolucionàries Palau-sator destruïdes
Pintures destruïdes el 4 de febrer de 1969 per un grup d’extrema dreta

Al 2019 l’ajuntament, celebrant els 50 anys, ha donat la possibilitat de veure in situ com eren aquestes pintures i què els hi va passar.

Recomano llegir el llibre “Un crit a Palau-sator” de Nicolau Moncunill i Cirac, de l’editorial Publicacions Alt Camp.

Aprofito també per dir-vos que la visita a Palau-sator pot allagar-se molt més que la visita al temple religiós, doncs tot i ser un nucli molt petit, gaudeix de molts punts d’interés com: la Torre de les Hores – oberta per Setmana Santa i a l’estiu -, el safareig, la font, el recinte emmurallat, els seus carrers en forma d’espiral que acaben amb seu castell, el museu rural… i una àmplia oferta de restauració d’alt nivell.

Leave a comment

Name
E-mail
Comment

Estigues al dia de les novetats. Inscriu-te a la meva newsletter
CONTACTE
Translate »