LA TORRE DE LES HORES DE PALS: UN MIRADOR ESPECTACULAR!
LA TORRE DE LES HORES DE PALS: UN MIRADOR ESPECTACULAR!

Si venim a l’Empordà, Pals és una d’aquelles visites obligades que ningú s’hauria de perdre. Com deia Josep Pla, “Pals no mereix una visita, sinó cent visites, perquè la seva situació ofereix la possibilitat de veure un dels paisatges més bells i inoblidables del país”. Però el que potser no sabíem és que des de fa 3 anys, tenim la possibilitat de pujar a la part superior de la Torre de les Hores, per gaudir d’unes magnífiques vistes que deixen bocabadat a qualsevol, i que per a mi suposen la cirereta del pastís.

Els murs de quasi bé un metre i mig d’amplada, ens mostren la robustesa d’aquests edificis que es construïen per aguantar els embats de l’enemic. Cal dir que aquesta porta originalment no existia, sinó que s’accedia per una porta situada a uns set metres d’alçada per dificultar l’entrada de l’enemic.

Un cop traspassada la porta actual i pugem per unes escales en forma d’espiral fins al primer pis, trobem exposat el mecanisme de l’antic rellotge del s.XVIII. En aquest punt, estem situats en el nivell d’entrada original de la torre, a la que s’hi podia accedir a través d’una escala de mà.

Pugem un segon nivell d’esglaons per arribar al capdamunt de la torre. L’espectàcle visual és impressionant. La vista de 360 graus, ens mostra tot l’Empordanet en safata. Molt millor que la panoràmica que tenia Josep Pla des de la torratxa del Dr. Pi i Figueres o des del Mirador que avui porta el seu nom.

“L’Empordanet s’ha de veure des del Pedró de Pals i encara millor de la torratxa de la casa del doctor Pi i Figueres –que l’ofereix globalment. El contrast que ofereix des d’aquest lloc –el mar de la platja i les Illes Medes; les muntanyes erosionades del massís del Montgrí, el verd fort, dels arbres de fulla perenne, suros i pins dels contraforts de les Gavarres i la plana de cultiu, amb la botànica de l’últim curs del Ter que li serveix de marc, tot això formant una gran cassola de forma viva, crea un conjunt d’una gran bellesa.” (El meu país, Josep Pla)

Al nord, s’aixeca ufanós el Massís del Montgrí, mostrant les seves singulars corbes grisenques que foren batejades pel cristianisme com el Bisbe Mort. Un Bisbe gegant que reposava ajagut amb els seus peus tocant L’Estartit i que, segons diuen, protegia a tot l’Empordà de tot mal. En els temps actuals on tot es qüestiona i on, per sort, la gent ha après a treure les seves pròpies conclusions, hom arronsa nas i celles quan li parles d’un Bisbe ajagut.

Quan a més a més intentes explicar que la muntanya del castell representa les mans cdel bisbe i que el castell és l’anell del Bisbe la riallada està assegurada. I és que per molt que ho expliquis, es fa difícil intuir-lo. La gran majoria coincideix en veure-hi la figura d’una dona. A mi m’agrada pensar que és el símbol de la mare terra, deessa de la fertilitat, envoltada d’una terra preciosa i fèrtil, que ha omplert de vida l’Empordà.

Si consultem els mapes de l’evolució de la plana de l’Empordà fets per l’historiador Miquel Graells Villarodona, podem dir que aquest massís era pràcticament una illa fins aproximadament el segle IV a.C., quan els dos rius del Baix Empordà, el Ter i el Darò; i els dos de l’Alt Empordà, el Fluvià i el Muga, van anar omplint de sediments els territori fins al dia d’avui, convertint-se en una zona d’aiguamolls i aiguamoixos, ideal per al conreu de l’arròs.

Davant del Montgrí s’estenen els camps d’arròs que avui en dia ocupen aproximadament unes 900 ha, els quals son molt recomanables de visitar de maig a octubre. Hi ha dues festes que marquen el principi i fi d’aquest cultiu, la Plantada Tradicional al juny i la Festa de la Sega a l’octubre, ambdues acompanyades d’una bona teca, el primer un esmorzar de pagès i una arrossada popular.

Si anem girant la vista en el sentit de les agulles del rellotge, despunten meravelloses les Illes Medes, aquests 7 illots amaguen sota les seves aigües una vegetació de gran riquesa. I és que tot el que els nostres ulls divisen formen part del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter creat al 2010, i on les medes tenen la protecció més alta, essent Reserva Natural Integral.

Seguim la nostra a la dreta voltant la torre i veiem el massís del Quermany, amb un altre fantàstic mirador al seu cim. I just al fons, apareixen les frondoses muntanyes de Begur. El Castell de Begur es deixa veure tímidament entre dos petits cims, estratègicament posicionat per a comunicar-se visualment amb la torre d’homenatge del castell de Pals.

Seguim girant la mirada, ara cap a sud, per veure la part més urbanitzada d’aquest paisatge, el corredor de Palafrugell. Allà la torre dels moros, conectava amb la torre de sant Sebastià de la Guarda i aquesta, amb el litoral de Calella de Palafrugell i Llafranc.

Si fixem la mirada més a ponent, s’alcen les Gavarres que fan de marc de fons de poblets encantadors com Torrent, Sant Feliu de Boada i Sant Julià de Boada. Si mirem més cap al nord-oest es pot veure Palau – Sator i Fontclara. Tots ells son llocs fantàstics per passejar pels seus carrerons de caràcter medieval i quedar-s’hi a dinar en qualsevol dels seus restaurants.

Aquesta torre del s. XII, torre d’homenatge del castell de Pals, va ser convertida en cloquer al s.XV un cop el castell fou derruït per ordre del rei Joan II. Si ens estem gaire estona dalt la torre, cal que estem preparats pel sorollós repic de campanes. La campana petita, la més antiga, marca els quarts i la grossa, molt més escandalosa, les hores.

Per poder visitar la torre, cal que consulteu horaris i preus a l’Oficina de Turisme de Pals (Tel.: 972 63 73 80)

Deixa el teu comentari

Name
E-mail
El teu comentari

Estigues al dia de les novetats. Inscriu-te a la meva newsletter
CONTACTE
Translate »