LES ANTIGUES ESCOLES DEL CARRER DEL SOL

CRONOLOGIA DE LES ANTIGUES ESCOLES DEL CARRER DEL SOL

1908 – Joaquim Piera, propietari de la propietat, demana permís per fer les parets que tanquen el terreny.
1908- L’Ajuntament lloga uns locals al c/ del Sol per a l’escola pública de nens. (800 pessetes anuals)
17/1/1913 – Joaquim Piera demana permís per reformar la façana del primer pis.
1/9/1913 – L’Ajuntament lloga l’edifici a Joaquim Piera de Mata per a l’Escola Pública de Nens.
1916 – Francisco Sagrera Riera compra l’edifici.
1925 – S’inauguren les noves escoles municipals, les escoles de la Vila, gràcies a Josep Torres i Jonama. Inauguració del rei Alfons XIII. Els alumnes són traslladats a la nova escola, i l’escola del carrer del sol es tanca definitivament.
1926?-1963- Francisco Sagrera Riera utilitza l’edifici com a fàbrica on s’hi dedica el Trio de taps. Actualment és propietat de Passarrius.
A partir d’aquí les dates no són clares: primer és utilitzat com a magatzem per alguna empresa, llavors passa a mans de Marbres Palafrugell i actualment és de Construccions Passarius.

CONTEXT ENSENYAMENT PRINCIPIS S.XX

(segons “L’ensenyament a Palafrugell” de Joan Busquets i Josep Molero)

Un dels continus problemes de l’escola pública al llarg del segle XX va ser la insuficiència de mestres i la manca d’edificis adequats. La situació a Palafrugell, durant aquests anys, va ser realment difícil donada la precarietat general dels locals. Aquests seguien essent petits, mal il·luminats, poc ventilats i sense cap mena de condició higiènica.

L’eminent mestre públic de Palafrugell Vicenç Roure, en un article publicat en el Defensor del Magisterio del 9 de novembre de 1905, es queixava del gran protagonisme assolit per alguns grups religiosos, provinents de França, en prejudici del mestre de l’escola pública:
“el numeroso personal congregacionista venido del extrangero absorbe alumnos de cases acomodades, perjudicando al maestro en su influencia moral ante el vecindario y mermando, por su parte, los emolumentos para hacer vivir su família”.

Segons Roure, aquesta situació tenia greus conseqüències en l’àmbit social: “contribuye a la destrucción de la fraternidad escolar entre los hijos del terruño o del obrero y los de los propietarios Industriales”.

Diverses experiències renovadors en el camp de l’ensenyament van arribar a les nostres contrades, com és el cas de les Escuelas Modernas, inspirades en Ferrer i Guàrdia, o de l’Escola Horaciana de Pau Vila (Escola Racionalista).
A Palafrugell hi havia dues escoles elementals de nenes, una dirigida per Maria Albertí Vendrell i l’altra per Maria Heras Matas; una elemental de nens amb Vicenç Roure al seu front i l’escola d’ensenyament superior per a nois de Pere Pascuet (Barceló Matas el substituirà al 1907).

Amb poques aules, els mestres d’aquestes escoles tenien feta, com a màxim, una divisió entre els alumnes petits i els grans. Les classes es trobaven sobresaturades, de vegades amb més de 100 alumnes.
A part d’aquestes 4 escoles públiques, al 1906 n’hi havia 12 de particulars: tres eren religioses, vuit aconfessionals i una laica – aquesta última la dirigia Joan Pena. L’Escuela Moderna, situada al c/ Quatre cases, dirigida per el mestre Vázquez a partir de 1907.

Aquestes foren recolzades per un petit nucli lliurepensador, de republicans, de gent impregnada d’idees anarquistes, d’utòpics, que donaven suport a aquest tipus d’escola desmarcada dels centres convencionals de l’època.

Al 1908 l’Ajuntament lloga uns nous locals per a l’escola pública al carrer del Sol. (i un any abans construeixen una escola pública per nenes al c/ del Valls amb Verge Maria.

Amb els fets de la Setmana Tràgica, el mestre de la Academia Palafrugellense Lluís Coromines, i alguns amics, entre ells l’empresari surer Miquel Avellí, li van donar certa quantitat perquè fugís, cosa que feu de seguida. Així deixava d’existir la Escuela Moderna a Palafrugell.

Al clausurar-se les escoles laiques i l’Escuela Moderna, la bona anomenada que tenia l’escola de Barceló va fer que augmentés el número d’alumnes.

JOSEP BARCELÓ I MATAS

(segons “L’ensenyament a Palafrugell” de Joan Busquets i Josep Molero)
A partir de l’agost de 1907, Josep Barceló i Matas es va posar al front de l’Escola pública (núm.2). Van ser continues les seves peticions de gratuïtat i obligatorietat de l’ensenyament, d’augment de sou dels mestres i de millora general dels locals.

Des de la seva escola, Barceló i Matas, va iniciar una autèntica renovació dels mètodes d’ensenyament seguits fins al moment.

Totalment en contra dels exàmens rutinaris i recitacions memorístiques, sempre va defensar un ensenyament pràctic, de contacte amb l’entorn i de participació contínua i oberta dels alumnes.
No hi va haver cap cop de palmeta o de regle, ni còpies, ni càstigs d’altre tipus en les seves classes. LA dinàmica de l’aula era de diàleg i participació. A més de donar-s’hi classes d’ensenyament elemental i superior, s’impartien classes per adults als vespres.

DISTRIBUCIÓ DE L’EDIFICI EN EL TEMPS DE L’ESCOLA MUNICIPAL

Sabem que a l’interior hi havia un passadís central, amb vàries sales a cada costat. En total es van poder habilitar 6 aules en dos pisos; a més hi havia una habitació per el material i uns lavabos.
Les aules estaven ben il·luminades i ventilades.

A l’exterior un pati pels nens, que tenia accès directe a la casa del professor que estava situada a la dreta de l’edifici principal. El mestres amb familia, com Josep Barceló i Matas, vivien a la casa gran. També en aquesta casa hi havia un gran magatzem per tot el material d’escola.

Els mestres solters vivien en altres cases més petites situades a l’altra acera del carrer del Sol.

FÀBRICA DE TAPS SAGRERA

A la inauguració de les noves escoles nacionals l’any 1925, l’edifici va ser destinat a fàbrica de taps de la família Sagrera.

Parlant amb Francisco Sagrera m’ha explicat que “el trio de taps, fet per dones, era situat al pis de dalt, juntament amb les màquines de marcat a foc. Al pati del darrera es feia el rentat i el secat. A la planta baixa es feia l’expedició (ensacar, cosir, marcar i carregar. Anava fantàstic perquè estava al costat de l’estació de tren). El pati es comunicava amb el gran pati de la fàbrica Sagrera que tenia sortida pel carrer Marçal de Trinxeria. Al 1963 es va vendre la propietat i va passar a altres mans.”

ELS ÚLTIMS ANYS

Sembla que va servir de magatzem per diferents empreses. La última que hi va estar va ser l’empresa de marbres, Marbres Palafrugell que va estar activa fins als anys 90.
Actualment és propietat de Construccions Passarius.

 


«