Irene Rocas “Esplais de la meva llarga vida”: 1861-1869

Irene Rocas “Esplais de la meva llarga vida”: 1861-1869

Irene Rocas comença el seu diari així:

“La meva infantesa

Al nostre poblet de Llufriu hi ha un veïnat quiet i dols nomenat el Subirà. Hi ha poquetes cases, escampades, que antigament eren habitades per els seus petits propietaris. Allà vaig néixera i créixera, amb una joliu caseta nostra situada a la falda d’una montanya atapaïda de suros, flors, nius i cants d’aucells. Com que no tenia cap germana petita, jugaba jo tota soleta. Cap al vespre amb la quietut santa del bosc, corria i xisclaba escoltant atenta con el retruny dels meus crits me responia; i jo mol més m’entussiasmaba semblant-me ben bé qu’era algú qu’em responia. An aquella hora tan plena de misteri, m’embadalia amb els gemecs o cants de joia dels mussols[,] grills i gripaus i de tota mena de serenata monòtona fins al toc d’oració. A la primera campanada que sentia corria cap a casa puig que axís m’ho tenia manat la meua amorosa mare (a c s). Ja era ben fosc // i l’estar més estones pel bosc me feia por.

Als sis anys vaig comensar d’anar a l’escola a can Roig de la Fanga. Hi vaig anar fins qu’en vaig tenir vuit. Com qu’era al peu de la carretera, des d’allà vàrem sentir per primera vegada els crits subversius de «visca en Prim![,] mori la Reina!». Era que havian destronat n’Isabel II.”

Moment històric (wipipedia):

GENERAL PRIM

El 12 de setembre de 1868 sortia Prim de Londres en el vapor Buenaventura, disfressat com a criat dels Srs. Bark, que eren amics de Prim. Arribat a Gibraltar va embarcar en el remolcador anglès Adelia (enviant com enze l’embarcació Alegria) amb el qual es traslladà a la fragata Saragossa, ancorada al costat d’altres vaixells de l’esquadra a Cadis. El pronunciament s’efectuaria el següent dia 17 de setembre de 1868. Efectivament, sublevada l’esquadra i secundat el moviment a Cadis (dia 18) i la seva província (dia 19), Prim va desembarcar i va ser saludat amb crits de joia. Es va formar una junta sota la presidència de Topete, amb Unionistes, Progressistes i Demòcrates en forma paritària. Després Prim va avançar per la costa Mediterrània sublevant les seves ciutats: el 23, Màlaga; el 25, Almeria; el 26, Cartagena; el 2 d’octubre, València i el 3, Barcelona on va ser rebut amb gran alegria.[4] Prop d’allà el general Blas Pierrad Alcedar, Anselm Clavé, José María Orense i Mariano Rossell havien proclamat la república a Figueres, i el dia 1 havia entrat a Barcelona el general progressista Baldrich. Prim portava una corona a la seva gorra i se li va començar a demanar que se la tragués, però Prim va dir en català als seus compatriotes una altra frase celebre que encara s’utilitza: ::“Catalans, voleu córrer massa; no correu tant que podríeu caure”. Finalment Prim va cedir a la pressió, es va treure la gorra i acabà cridant “Fora els Borbons”. Fou President del Govern de 1869 a 1870, any en que fou assassinat.

Joan Prim i Prats

Marquès de Los Castillejos, comte de Reus, vescomte del Bruc, Gran d’Espanya (Reus, 16 de desembre de 1814Madrid, 30 de desembre de 1870) fou un militar i polític progressista català, molt influent en la política espanyola del segle xix. Va ser governador militar de Barcelona (1843), capità general de Puerto Rico (1847) i president del consell de Ministres entre els anys 1869 i 1870. Participà en la campanya del Marroc i dirigí les forces que lluitaren a la campanya de Mèxic.

 

Cada dimarts aniré penjant trossets del seu diari, contextualitzant-los en la mesura que pugui, de manera que poguem situar-nos millor en el moment històric. Si no podeu esperar, podeu trobar tot el seu diari penjat a l’Arxiu Municipal de Palafrugell.

 


«