Harakiri al pa amb tomata

Això de pintar el pa en comptes de xucar-lo, és un broma o és que es tracta d’un suïcidi gastronòmico cultural? Si es tracta de destruir tot el que suposa el ritual de xucar una bona llesca de pa, ho estem aconseguint, us ho asseguro. Qui va ser l’il·luminat que se li va acudir?

Els que oferiu aquesta creació abominable nascuda de l’optimització de recursos i del temps, us he de fer una revelació: heu estat abduïts per la cobdícia. Heu oblidat el perquè sou aquí. Per recuperar el vostre jo, feu el favor d’asseure-us en una taula i provar dos entrepans: un ben xucat, fet amb tot el carinyo i seguint la tradició; i un de pintat, fet amb presses i corrents. No hi ha color! 

El pa amb tomata és patrimoni, és cultura, és tradició, és identitat… és NOSTRE! Com a guia i ambaixadora del nostre país, m’agrada poder mostrar als visitants les petites coses que ens fan grans, i aquesta és una d’elles.

Si us plau, pareu aquesta abominació, és un harakiri en tota regla!

 


«

1 Comment

  1. Laia
    agost 30th

    Tota la rao, a mes un punt important a afegir: el pa ben sucat amb tomaquet no nomes es mes bo pel proces en si, si no per la principal rao que ho permet: la qualitat del tomaquet.
    Nomes es pot sucar amb un tomaquet madur i sucos.
    Els que fan pure i pinzellen no fan servir tomaquets ni madurs ni de qualitat. Per aixo els han de triturar, perque amb els tomaquets que fan servir, no es pot sucar el pa.